La Generalitat convoca 300 places de bomber per arribar als 4.000 efectius el 2030

Els incendis a Catalunya es fan cada vegada més intensos i complexos. L'estiu s'ha convertit en la temporada on els efectes de la crisi climàtica es manifesten amb més virulència, obligant els serveis d'emergència a desplegar mitjans cada cop més considerables per fer front a les flames. Davant aquesta realitat, la Generalitat ha llançat una convocatòria de 300 places de bomber de primera categoria de l'escala tècnica, un pas que s'emmarca dins del Pla Bombers 2030, que pretén arribar als 4.000 efectius dins de quatre anys.

La iniciativa va més enllà de la simple ampliació de plantilla. De les 300 places convocades, el 40% es reserva específicament per a dones, una mesura que forma part d'una estratègia més àmplia de feminització del Cos. Els números parlen per si sols: en els últims cinc anys, la presència de dones bombers s'ha triplicat, passant del 3% al 8,9% del total de la plantilla. Aquesta transformació no és casual. Les tres darreres convocatòries ja han inclòs aquesta reserva de places, i els resultats mostren que la mesura funciona per construir un cos més divers i representatiu de la societat.

Per participar en aquesta convocatòria, els interessats han de presentar les sol·licituds de forma telemàtica a través de la plataforma Tràmits Gencat. El termini és fins al 29 de setembre inclòs. El procés selectiu és rigorós i multifàsic, dissenyat per identificar els candidats més preparats per a una feina que exigeix tant capacitat física com mental.

La primera fase és la d'oposició, on es pot obtenir un màxim de 40 punts. Aquesta fase comprèn cinc proves diferenciades. La primera és un examen tipus test amb 70 preguntes sobre el temari oficial, que avalua els coneixements teòrics necessaris. La segona prova és física, amb una estructura renovada que simula situacions reals: incendis de vegetació, incendis estructurals i rescat aquàtic. Els candidats poden obtenir fins a 10 punts en aquesta prova, que es calcula a partir dels resultats dels tres exercicis.

La tercera prova és la d'oficis, que aquest any augmenta la seva puntuació màxima de 10 a 12 punts, reconeixent la importància de les habilitats pràctiques específiques. La quarta prova és una avaluació psicològica que pot sumar fins a 10 punts i que, a diferència de convocatòries anteriors, ara té caràcter eliminatori. La cinquena i última prova és mèdica, on es convoca només als candidats que han superat l'avaluació psicològica, i el resultat és simplement apte o no apte.

La segona fase és la de concurs, que pot aportar fins a 20 punts. Aquí hi ha una novetat important: s'introdueix la valoració de les titulacions acadèmiques dels Cicles Formatius de Grau Mitjà especificats a les bases, a més de l'experiència laboral en categories relacionades amb el lloc de treball. Els candidats que superen aquestes dues fases accedeixen a un curs de formació a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Un cop aprovat, han de completar fins a 700 hores de pràctiques de servei efectiu en un parc de Bombers o en instal·lacions de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, abans de rebre el nomenament oficial com a bomber de la Generalitat.

La convocatòria es presenta com una resposta a una necessitat real: els incendis més grans i més complexos demanen més gent, millor preparada i més diversa. La Generalitat ha identificat que arribar als 4.000 bombers el 2030 és essencial per mantenir la capacitat de resposta davant d'una emergència climàtica que no mostra signes de desaceleració. Alhora, la insistència en la feminització del Cos reflecteix una comprensió que la diversitat no és només una qüestió de justícia, sinó també de qualitat operativa: equips més diversos són equips més forts.